Móra d’Ebre es troba situada a la riba dreta de l’Ebre, entre el pas de l’Ase i el de Barrufemes, al centre de l’anomenada cubeta de Móra. La vila és la capital de la comarca de la Ribera d’Ebre i s’estén al llarg de 48 km2, on viuen més de 6.000 persones. S’arriba a Móra d’Ebre a través de la N-420 , la C-12 i la T-324.
El poblament més antic del municipi, documentat fins ara, es remunta 6.000 anys enrere i es situa en el temps del neolític, concretament en la cultura dels sepulcres de fossa, documentada pel doctor Bosch Gimpera, en una inhumació localitzada durant les obres de construcció del pont de les arcades. La presència de la cultura ibèrica s’ha localitzat a la població en les restes trobades al voltant del calvari. La romanització encara conserva vestigis a la vila romana dels Emportells, situada a prop del riu, al camí de les Sénies, on limiten els termes municipals de Móra d’Ebre i Benissanet. Els àrabs deixaren una forta empremta en la vida local: explotacions agràries (Sovarrec), indústria bladera (molins de nau), artesania de la terrissa… sense oblidar el castell, que formava part de la línia defensiva de l’Ebre. La reconquesta d’aquest tingué lloc el 1153 de la mà del compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Durant l’edat mitjana, la vila va formar part de l’anomenada Baronia d’Entença, qui protagonitzà una significativa lluita contra els templers de Miravet i Ascó, els quals dominaven la riba dreta del riu. Aquesta lluita causà greus danys a la comarca, com també ho varen fer les guerres posteriors: la dels Segadors, la de Successió, la del Francès, les carlistes i la Guerra Civil espanyola. Altres esdeveniments crucials que afectaren l’esdevenidor de Móra i la seva comarca foren l’expulsió dels moriscos, l’any 1610, i la segregació dels Masos de Móra, l’any 1830.
Actualment, Móra d’Ebre és una ciutat pròspera i en creixement constant. Centre de serveis, on trobem el polígon industrial de la Verdeguera i el polígon Camins Nous. L’economia local es basa principalment en el comerç i els serveis, també es recolza en la indústria auxiliar i la pelletera i, en menor mesura, en l’agricultura. La vila té una gran tradició associativa amb nombroses entitats de caire cultural i esportiu, compta entre altres, amb el Club Nàutic, el Club de Tennis, un pavelló esportiu, el Camp Municipal d’Esports, les piscines municipals, els parcs Infantils, el camp de tir, el Circuit de Móra, la Biblioteca Comarcal, el Teatre Municipal, l’Escola Municipal de Música i Dansa, el paratge de Sant Jeroni, lloc d’acampada i de lleure, on es troben les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona i el monument a la sardana de Joan Segú, tot sota l’ombra dels xiprers centenaris, al peu de la Picossa. Altres llocs d’interès són: l’espai natural de l’Aubadera, la plaça de toros excavada a la roca, el castell medieval que corona la vila, el passeig del Pont, el calvari, el poliesportiu municipal, la plaça de Dalt, situada al centre de Móra d’Ebre, amb l’estàtua dedicada a l’escultor fill de la vila, Julio Antonio, obra realitzada pel també escultor morenc, Santiago Costa; la casa Montagut, setcentista, i el convent de les Mínimes, amb l’església del Sagrat Cor , entre altres edificis d’interès.
La Festa Major es celebra l’últim cap de setmana d’agost, però al llarg de l’any es realitzen nombroses activitats i certàmens propis d’una gran capital: la Móra Morisca , fira medieval que es celebra la segona quinzena de juliol; la Fira del Llibre i Ebrenc i la Fira d’Espectacles Literaris, al mes de juny; la Mostra de Teatre Amateur, Cazafir, fira dedicada al món de la caça que es celebra a primers de setembre; la Fira de Nadal i la del Bon Preu, dedicades al comerç, entre d’altres. L’equipament més destacat i que genera més activitat al municipi i flux de gent és l’Hospital de Móra d’Ebre, d’àmbit intercomarcal.
Altres serveis importants són el Consell Comarcal, els centres d’ensenyament, el parc de bombers, la residència de la gent gran, l’oficina comarcal del DARP, els Serveis Territorials de Carreteres, l’Oficina de Benestar i Família, l’OTG, etc.
Actualment, Móra d’Ebre, a causa de la seva excel·lent situació geogràfica, viu un impuls demogràfic, amb l’expansió del nucli urbà de la vila. Dos dels nous equipaments que s’han construït són l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre i la piscina coberta. Les mancances més importants i que més afecten el present i el futur de la capital de la Ribera d’Ebre són la manca de sòl industrial, l’absència de serveis i actius turístics, la degradació del nucli històric de la vila i les deficiències dels serveis municipals, (enllumenat, clavegueres, asfalt i voreres…). Davant d’aquestes necessitats, l’actual consistori està fent un gran esforç per pal·liar aquestes mancances i per impulsar econòmicament la ciutat. Però el desenvolupament del municipi no acaba aquí, el seu potencial va més enllà gràcies a la tradició artística dels seus vilatans. Móra d’Ebre ha estat el bressol d’escultors de gran prestigi, com Julio Antonio, Carles Mani, Santiago Costa, Ramon Subirats i Feliu Ferrer. Aquest fet tan significatiu ofereix al municipi la necessitat de disposar d’un centre cultural on pugui ser admirada la seva obra i recordada la seva trajectòria personal i artística. Altres possibilitats que ofereix Móra és una ruta urbana pel centre històric de la vila on es destaquin els edificis d’interès, com el convent de les Mínimes amb l’església del Sagrat Cor, la casa Montagut, la casa Nolla, l’antiga panificadora, els porxos de la plaça de Baix, el portal del carrer de la Barca, la casa del Dr. Cabero i la casa Flores, entre altres; les plaques de les riuades, el carrer dels escultors. Sota els carrers de Móra també s’amaga un patrimoni ocult, les galeries subterrànies d’origen medieval que recorren el municipi i que de ben segur devien comunicar el castell amb el riu i altres indrets locals.
Fora poble, la riquesa històrica i patrimonial continua i bona part es pot descobrir recorrent les diverses rutes rurals que ja estan senyalitzades. Seguint-les es pot veure l’ermita romànica de Santa Magdalena de Dalt, obra de l’orde del Temple, un dels grans tresors del municipi. Pels camins de Móra el viatger també gaudirà de l’antiga tradició industrial del municipi, amb els forns de guix i les pedreres. Els espais de la Batalla de l’Ebre, amb trinxeres i nius de metralladores, encara es conserven en els llocs estratègics on es van construir.
Al voltant de Sant Jeroni s’hi troba un jaciment geològic, ric en fòssils, que és un referent per als investigadors. Seguint pel camí de Sirga s’albira l’illa protegida de Sovarrec, un dels espais fluvials més encisadors de l’Ebre.
