Les societats en la seva evolució històrica han anat legitimant i/o reconeixent un conjunt de necessitats, tant de caire social com de salut, que són objecte d’atenció de les polítiques públiques.
Cada societat veu com a lògica l’atenció només d’aquelles necessitats que han estat reconegudes en el seu si. Dit amb altres paraules, en cada societat i moment històric, el fet que unes determinades necessitats dels ciutadans no estiguin satisfetes pot considerar-se o no considerar-se un problema social.
Existeixen dues formes principals i complementàries de legitimació de les necessitats socials: l’adquisició d’una consciència cívica sobre elles mateixes, que genera maneres informals de satisfer-les (hàbits de bon veïnatge, per exemple) i de controlar la seva satisfacció; i el reconeixement legal, com a dret positiu, de la seva satisfacció, que genera procediments formals i serveis públics.
La salut té una protecció especial, diem que té una cobertura universal, tothom en té accés a les seves prestacions. Tot i així, ens trobem amb greus problemes, com són la massificació i la limitació dels recursos. També es cert que tots els ciutadans tenim la responsabilitat de fer-ne un bon ús; per això, conjuntament amb l’exigència de la millora dels serveis, l’administració local ha de col·laborar en les campanyes de prevenció, apropant a la població la informació necessària per facilitar certs canvis d’hàbits que millorin la nostra salut o ens donin pautes d’actuació davant certes malalties o situacions.
La cobertura dels serveis socials, en canvi, no té caire universal en les seves prestacions. Però si té un caire universal pel fet que ha deixat de tenir un context alienador de pobresa, al reconeixement que tothom, en un moment donat, precisem cobrir certes necessitats per garantir gaudir d’un òptim benestar.
Per part dels serveis socials, els àmbits de cobertura són primordialment: infància i adolescència, vellesa, minusvalideses (motores, sensorials, psíquiques i orgàniques), joventut, dona, drogodependències, minories ètniques, delinqüència, transeünts, refugiats, i emergències socials. La majoria d’actuacions dirigides a aquests grups de població sorgeixen del consell comarcal, en les quals col·labora l’Ajuntament en la mesura de les seves competències.
L’Ajuntament ha d’estar, per sobre de tot, un òrgan dinamitzador de les inquietuds i els moviments socials. Potenciar la representació de totes les entitats socials i de salut del nostre territori és un dels objectius que aquesta regidoria vol aconseguir. Crear un espai on tots tinguem veu i d’on sorgeixin un ventall d’iniciatives recolzades per la seva administració local. Un espai on puguem estar representats tots els col·lectius que configuren el nostre entramat social.
Animar-vos a participar en la nostra vida social i oferir-vos la meva dedicació en qualsevol iniciativa, inquietud o problema que us pugui sorgir.